miércoles, 5 de diciembre de 2012

EL MOCADOR MÀGIC




Miro al meu voltant i penso que en algun lloc deu ser primavera. Els aparadors del Passeig de Gràcia estan plens de coses que no puc comprar però a les meves mans duc un regal preciós per a la nena rossa. És un conte de Nadal, el primer que ens publiquen. Dic ens, perquè a la portada té dos noms escrits: El Paseante, Emily.
El mocador màgic el vam escriure una nit màgica d’estiu. D’una conversa, d’un desig, va néixer una història pensada per a la dona que necessita cobrir el seu cap amb un mocador. Aquesta dona és la meva germana. Teníem uns personatges principals: la Bego, i el seu fill petit, el Lluís, Luigi. Volíem màgia i vam demanar ajuda als Reis d’Orient. Necessitavem una cosidora i vam trobar una iaieta que vivia a París. I havia de ser pels volts de Nadal, perquè així ho volia jo. A més a més, volíem un objecte que guarís la Bego de la seva malaltia i vam demanar un mocador màgic.
Vaig baixant pel Passeig de Gràcia i dono almoina a una gitana romanesa que duu dos gossets. Ha afegit un cadellet a la seva vida (l’altre ja és vellet). La dona i jo ens mirem als ulls i ella em dóna les gràcies per la moneda que he posat a la seva caixeta de cartró. Ella em beneeix i jo li agraeixo. Somriem i no faig ni dues passes que ja em cauen les llàgrimes. Potser perquè penso en el llibre que tinc a les meves mans per a la nena rossa. Potser perquè penso en la Bego. Em ve a la memòria el dia que li vaig fer un vestit, fa molts anys, perquè ella tenia una cita important amb el que havia de ser el seu marit. Era un dia d’estiu també. En tres hores vaig cosir una peça màgica. Aquella nit havia de ser especial i la va tenir. Coppini, la meva gosseta, i jo, vam córrer cap a la terrassa per veure-la marxar. Jo havia fet bé la feina, com la vella cosidora de París.
Han passat quasi vint anys i avui us escric tot això per dir-vos que el Paseante i l’Emily tenen un conte de Nadal a les seves mans. Que d’una nit màgica va néixer un conte i que si el voleu llegir, només heu d’escriure una carta als Reis d’Orient:

Estimats Reis d’Orient:
M’he portat molt bé tot l’any i em demano uns quants joguets de res: un cotxe teledirigit. Una pilota de futbol. Unes sabatilles per xutar fort com les de Messi. Un joc de cartes de Mille Bornes. Un pinball. Un pijama. Ah! i un conte, que la mama em diu que he de llegir més. El trobareu aquí.



15 comentarios:

Mari-Pi-R dijo...

Pues la niña rubia va a estar muy contenta con este fabuloso cuento lleno de ternura y con bonitos dibujos.
Un besito

el paseante dijo...

Si haguessis escrit el llibre amb el Veí de Dalt, ara ens presentaries una versió picant de "Blancaneus i els set nans". Com que em vas preferir a mi, ha sortit un conte infantil. Cadascú té la seva personalitat.

Un vell amic dijo...

Una forta abraçada desde el sud. Ja tenim regal de Nadal per al Ferran. Espero un conte amb dedicatoria.

Pais secret dijo...

Estimats Reis d´Orient:

No cal que us digui que jo sempre em porto bé, per això us demano que sigueu benèvols amb mi i que us poseu ben aviat a la feina. M´agradaria que em portéssiu:

-un viatge de quatre o cinc dies a Lisboa, a Paris o a on sigui, per canviar d´aires.

-salut a tutti plen per a tots.

-feina per anar tirant, que ja és molt.

- moltes primaveres per anar llegint aquests parell (Emily i Paseante)

- i amor no falti

Per la meva part hi posaré il·lusió i moltes ganes, un tràiler carregat de Mocadors Màgics perquè els pogueu repartir entre tots els nens de la comarca i paciència si no pot ser lo del viatge, que tampoc passa res...

La resta és inaplaçable, sentiu?
La necessitem tots!

Apa, no em falleu!

.....................


Felicitats Emily i Paseante pel nadó, us desitjo llarga vida a la vostra dinastia.I tu Emily no ploris, que surten arrugues ;-)

Gerònima dijo...

Que si el volem llegir????? Ens en morim de ganes!!! ja ja ja!
Aiiiii preciosa!!!
Moltes felicitats i com diu la País: llarga dinastia!!! :)

Daltvila dijo...

Felicidades Emily!

Me ha gustado mucho conocer cómo se gestó este cuento. Me ha emocionado saberlo...y yo también me lo pediré a los Reyes con tiempo :)

Besos

Xenia dijo...

ara no se si m'agrada més la història del mocador o la del vestit!
el que tinc clar és que tens el do de la màgia :)

Anónimo dijo...

endavant!!!!

jokin

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Anónimo dijo...

オンラインカジノ 比較 オンラインカジノ [url=http://xn--japan-ym4dobj1jwjxk6dc.com/ ]オンラインカジノ 2ch [/url] http://casinofaninjapan.com オンラインカジノ 2ch

fra miquel dijo...

El tenen a l'ABACUS ;o)
També m'agrada la història del vestit. Ja tens tema per una altre conte he he
B7s

El veí de dalt dijo...

Ostres! Ara veig de què va això! He flipat! Quin desenllaç més collonut per una nit d'estiu! Felicitats a tots dos!

PS I ara, hauràs de fer el conte de la Blancaneus i els set nans màgics amb el Veí!

MK dijo...

No estic gens d'acord amb lo que diu l'Anónimo de més amunt.. .!

MK dijo...

Es broma..es que llegint el post se m'ha posat un nus a la gola i havía de dir una pocasoltada ...

khalina dijo...

De nou moltes felicitats!! M'hagués agradat acompanyar-vos a la presentació. Estic molt i molt contenta que feu feliços a tots els que us llegiexin

 
Free counter and web stats